Cada setmana, a l'escola, fem pa. L'olor recorre els passadissos i anuncia que és aquell dia. Però fer pa no és una manualitat simpàtica: és una de les activitats més completes que pot viure un infant.
Pastar és matemàtiques i física abans de saber-ne el nom: pesar, comptar, repartir, observar com la massa creix amb el temps i la calor. És paciència, perquè la massa demana esperar, i és constància, perquè el pa d'avui depèn del que vam fer ben fet ahir.
També és comunitat. El pa es fa junts i es menja junts. Aprendre a compartir el que un mateix ha preparat, a parar la taula, a donar les gràcies, és tan important com qualsevol contingut.
I és, sobretot, sentits: el tacte de la farina, l'olor del forn, el gust del primer mos calent. En una infància cada cop més pantalla i menys món, tocar, olorar i tastar de debò és un acte educatiu de primer ordre.