fbpx

 

En Jan s’ha fet molt gran. Ja té 3 anys! Avui comença a anar a l’escola, però… com deu ser aquest lloc tant misteriós del qual parlen sempre els grans?

La mare el desperta amb calma i quan estan a punt van fent camí a poc a poc. Quan arriben, les mestres de la classe, que es diuen Mercè i Maria, els reben amb un somriure de bon dia i els conviden a passar. Es posen les sabatilles per estar més còmodes i tots dos busquen un lloc on sentir-se a gust. La Maria ofereix a la mare un cabdell de llana per fer ganxet. No en sap gaire, però és un bon moment per aprendre’n! Mentrestant, en Jan observa el seu voltant des del costat de la mare estant. Veure-la allà li dóna confort i el fa sentir com a casa.

Mica en mica van arribant els seus nous companys, a poc a poc, sense pressa… els pares i mares (i també algun avi i algun tiet) dels més petits es van ocupant en silenci amb diferents tasques tranquil·les que els van oferint les mestres. Tots els menuts estan a l’expectativa, observant aquell lloc amb tots els sentits, sense deixar-se perdre cap detall.

Els seus companys més grans de 4 i 5 anys ja estan familiaritzats amb l’espai. Es nota que juguen amb confiança i ja no necessiten els pares a dins l’aula. Les mestres els acompanyen amb el que necessiten, però els primers dies poden dedicar una atenció especial als més menudets que tot just comencen.

Al cap d’una estona, la mare diu a en Jan que ja és hora de marxar. Avui només hi han estat dues horetes. Demà potser una mica més…

L’endemà s’hi estan tres hores, i entremig la mare aprofita per sortir a fer alguns encàrrecs. Només serà una estona. En Jan la troba a faltar, però sap que tornarà de seguida. El dia següent l’acompanya l’àvia, i ja comença a jugar amb algun company. Està tan entretingut que ni tan sols s’adona que surt a comprar. Quan torna a buscar-lo al cap d’una hora en Jan no vol marxar, està a muntant un tren de fusta molt bonic!

Al cap de pocs dies ja està preparat per quedar-se sol a l’aula tota la jornada. Aquell entorn ja forma part de la seva vida. Això sí, després de dinar, que li deixin fer una bona migdiada!